Anàlisi dels buscadors d’Internet
Abril 13, 2010
En una sessió de Llenguatge d’Internet se’ns va manar, com a tasca, realitzar una recerca sobre els buscadors per tal de determinar quins eren els que trobavem més útils.

Per realitzar aquesta tasca era interessant buscar a una persona, més o menys famosa, per tal de veure de quina manera apareixia en els diferents buscadors d’Internet. En aquest cas, he realitzat la recerca de l’actriu i cantant Dolo Beltràn.
En primer lloc s’ha fet la recerca al buscador Google. Allà s’ha observat que els resultats obtinguts són totalment diversos, i en diversos idiomes (català, anglès i castellà).
En d’altres buscadors, com en el buscador visual Viewzi hi apareix un nombre molt més reduit d’entrades. Tan sols s’hi poden observar webs de caràcter internacional com IMDB o Facebook. En d’altres buscadors visuals com el Quintura també disposa, tan sols, d’entrades de webs més internacionals, tot i que el nombre d’entrades respecte el Viewzi és considerablement superior.
D’altres buscadors visuals tan sols ens ofereixen imatges de Dolo Beltràn. Aquest seria el cas del SearchCube o l’oSkope.
La informació que ens ofereix Yahoo és molt semblant a la que s’ha trobat a través del Google. El buscador NeXplore també proporciona unes recerques molt semblants, tot i que aquest últim és un buscador visual, a diferència dels altres dos.
Buscadors com l’EyePlorer ni tan sols troben cap recerca sobre la cantant catalana.
La conclusió, doncs, és que majoritariament els buscadors que no són visuals proporcionen una quantitat d’informació més elevada i diversificada. Des del meu punt de vista, els buscadors visuals criden molt l’atenció gràficament, per la manera com han estat dissenyats. Però a l’hora de buscar informació concreta els buscadors “de tota la vida” són els més adequats. A l’hora de buscar fotografies, però, els dos tipus de buscadors són prou bons. Cal tenir en compte, però, que un gran nombre de buscadors visuals formen part de buscadors com el Google i el Yahoo, fet pel qual s’hi poden trobar les mateixes fotografies als dos webs.
sisè dia: buscadors d’Internet
Març 25, 2010

Durant aquesta i la passada sessió, hem dedicat l’estona a investigar sobre diferents buscadors que es troben a la xarxa: des de l’arxiconegut Google, a buscadors visuals com podria ser el Search Cube.
La informació que podem trobar en tots aquests es pot classificar de moltes maneres diferents (pel nombre de clicks, per la importància del web, per ordre alfabètic, etc.). Existeix, també, un tipus de buscador que és personalitzat i que acota el que vols buscar de la manera que tu vulguis; l’inconvenient, però, és que utilitzar aquest tipus de buscador suposa un servei de pagament.
A continuació, un mapa conceptual amb els buscadors visuals:
Hi ha una llarga llista de buscadors que, ara per ara, m’han semblat interessants a nivell personal. Alguns d’ells podrien ser l’oSkope, l’eyePlorer, el TouchGraph o el Nexplore. Aquests buscadors sobretots criden l’atenció pel seu disseny i la seva manera poc convencional de mostrar la informació. A nivell d’utilitat, però, desconec, de moment, si val la pena utilitzar-los.
Una curiositat podria ser el Blackle, un buscador molt semblant al Google però de pantalla negra. Això és degut a que, els que el van crear creien que les pantalles que emeten llum blanca consumeixen més que les que tenen la pantalla negra. Així doncs, es podria considerar, pràcticament, un buscador “ecològic”, respectuós amb el medi ambient.
A partir dels diferents models de buscador que hem anat trobant durant la sessió d’avui, se’ns ha proposat realitzar un treball on, a partir d’una recerca detallada, haurem de determinar quin ens sembla el buscador que més s’ajusta a les nostres necessitats.
cinquè dia: termes i condicions d’ús
Març 11, 2010
Avui hem dedicat la sessió a registrar-nos en algun web llegint-nos acuradament els termes i condicions d’ús. Normalment la gent, a l’hora de registrar-se, ni tan sols es llegeix el contracte de registre. Realment és comprensible, i tots ho hem fet, degut a l’ambigüitat i llargada dels textos de condicions.
Però, realment sabem què estem acceptant quan ens registrem en algun portal?
Personalment, he volgut fer la prova amb YouTube. Tot i que ja hi tinc un compte registrat, he volgut tornar a registrar-me, aquesta vegada, llegint-me detingudament les condicions.
Algunes de les coses que m’han sobtat més han sigut que, en primer lloc al registrar-nos estem acceptant i permetent que les altres persones vegin i trobin el nostre canal. No hi ha cap opció, doncs, perquè el que nosaltres pengem només ho vegin les persones que escollim, els nostres amics i familiars, sinó que els nostres vídeos estan a la vista de qualsevol que els vulgui veure.
En els termes de condicions també recomanen a l’usuari, descarregar-se i imprimir-se totes les condicions. També diuen, però, que YouTube podrà realitzar canvis en els termes de condicions sense cap necessitat de preavís. Aquests canvis es publicaran en el web. Òbviament, des del meu punt de vista, els usuaris no poden estar permanentment pendents dels canvis en els termes de condicions, ni se’ls poden anar imprimint cada vegada que aquests canviin. Crec que YouTube hauria de facilitar alguna manera perquè els seus usuaris siguessin notificats cada vegada que s’ha produit canvis en els termes i condicions d’ús.
Altres condicions que, en aquest cas, els usuaris no solen complir són la de no penjar vídeos ofensius, vídeos amb drets d’autor o qualsevol material amb finalitats comercials. Tampoc no es podrà, segons els termes de condicions, desgarregar-se vídeos del YouTube.
Com bé s’ha comprovat, en primer lloc, és impossible llegir-se i comprendre els termes de condicions i, en conseqüència, moltes persones infringeixen normes sense ni tan sols saber-ho.
Webs on és necessari registrar-se haurien de facilitar alguna manera més senzilla i amena de fer saber quines són les normes del portal, ja que el sistema que hi ha actualment és, per l’usuari mitjà, pràcticament inútil.

