vuitè dia: classe virtual al Second Life

Avui hem fet una classe virtual al Second Life. La veritat he de dir, però, que la meva experiència no ha estat massa positiva.

Primer he aconseguit arribar al punt de trobada on haviem quedat, una mica abans de les 10:00h. Ja hi havia unes quantes persones, però ningú sabia què haviem de fer exactament.

Després d’una bona estona, he decidit anar a fer una exploració a l’illa, on m’he quedat atrapada dins un túnel. No hi ha hagut manera de sortir, i he demanat la teletransportació a altres persones que hi havia a l’illa; tot i així no hi ha hagut manera de sortir. Per a solucionar-ho he decidit teletransportar-me a un lloc llunyà i fora de l’illa; per fi he aconseguit sortir del túnel. Aleshores, però, ja no m’ha sigut possible tornar a l’illa ja que deia que ja estava plena i no hi admetia a més gent. Persones que tenia com a amics dins l’illa m’anaven explicant les activitats, però jo no les podia fer. He intentat anar al Culdesac pel meu propi peu, però arribava un punt que no em deixava avançar més. Per tant, he decidit explorar una mica l’illa on jo em trobava, ja que no podia fer les activitats al Culdesac. Dins aquesta illa, m’hi he trobat a algunes persones amb el mateix problema que jo.

Posteriorment, m’han avisat que hi havia hagut un canvi d’illa, a una illa anomenada “Amore”. Però, evidentment, quan m’han avisat aquesta illa ja estava plena, també, fet pel qual tampoc hi he pogut accedir. Davant la meva desesperació, de més d’una hora i mitja esperant per trobar la resta de companys he decidit anar al Culdesac. Al cap d’una estona, m’han avisat que s’havia de tornar al Culdesac, prèviament havent aconseguit alguns Freebies, per tal de mostrar-los a la resta de companys al sandbox. Com que jo ja estava al Culdesac, que en aquell moment no hi havia ningú, he decidit no moure-me’n i esperar a la resta de companys. No  he anat a buscar freebies ja que dies abans n’havia estat aconseguint molts, i no volia tornar-me a arriscar a sortir de l’illa.

Poc a poc, han anat arribant la resta de companys amb els seus freebies, i jo he ensenyat alguns dels que tenia (com per exemple, una col·lecció d’ales d’àngel, d’ocell, d’alguns insectes, etc.).

Al cap d’aproximadament tres hores al Second Life (ja que he entrat força estona abans de les 10:00h i he sortit a les 12:30) he decidit posar punt i final a la meva classe virtual.

Ha estat una bona experiència, en el sentit que m’ha agradat poder-me trobar amb alguns companys de manera virutal. Penso, però, que hagués estat molt millor establir torns per anar a l’illa, ja que hi ha persones que en prou feines hem pogut participar en cap de les activitats en tot el matí i que ningú ens ha pogut solucionar el problema.

Anàlisi dels buscadors d’Internet

En una sessió de Llenguatge d’Internet se’ns va manar, com a tasca, realitzar una recerca sobre els buscadors per tal de determinar quins eren els que trobavem més útils.

Per realitzar aquesta tasca era interessant buscar a una persona, més o menys famosa, per tal de veure de quina manera apareixia en els diferents buscadors d’Internet. En aquest cas, he realitzat la  recerca de l’actriu i cantant  Dolo Beltràn.

En primer lloc s’ha fet la recerca al buscador Google. Allà s’ha observat que els resultats obtinguts són totalment diversos, i en diversos idiomes (català, anglès i castellà).

En d’altres buscadors, com en el buscador visual Viewzi hi apareix un nombre molt més reduit d’entrades. Tan sols s’hi poden observar webs de caràcter internacional com IMDB o Facebook. En d’altres buscadors visuals com el Quintura també disposa, tan sols, d’entrades de webs més internacionals, tot i que el nombre d’entrades respecte el Viewzi és considerablement superior.

D’altres buscadors visuals tan sols ens ofereixen imatges de Dolo Beltràn. Aquest seria el cas del SearchCube o l’oSkope.

La informació que ens ofereix Yahoo és molt semblant a la que s’ha trobat a través del Google. El buscador NeXplore també proporciona unes recerques molt semblants, tot i que aquest últim és un buscador visual, a diferència dels altres dos.

Buscadors com l’EyePlorer ni tan sols troben cap recerca sobre la cantant catalana.

La conclusió, doncs, és que majoritariament els buscadors que no són visuals proporcionen una quantitat d’informació més elevada i diversificada. Des del meu punt de vista, els buscadors visuals criden molt l’atenció gràficament, per la manera com han estat dissenyats. Però a l’hora de buscar informació concreta els buscadors “de tota la vida” són els més adequats. A l’hora de buscar fotografies, però, els dos tipus de buscadors són prou bons. Cal tenir en compte, però, que un gran nombre de buscadors visuals formen part de buscadors com el Google i el Yahoo, fet pel qual s’hi poden trobar les mateixes fotografies als dos webs.

setè dia: Second Life

En l’última sessió vam dedicar l ‘hora a investigar i aprendre quin era el funcionament del Second Life.

Durant la setmana santa vam haver de registrar-nos-hi per tal de, en la següent classe, fer una sessió virtual on tots ens trobarem i portarem a terme algunes activitats online.

El Second Life és un món virtual on cadascú es pot crear el seu propi personatge i comunicar-se amb persones d’arreu del món en un espai virtual. Tothom té la possibilitat de modificar el seu avatar al seu gust, tot i que algunes aplicacions són de pagament.