sisè dia: buscadors d’Internet

Durant aquesta i la passada sessió, hem dedicat l’estona a investigar sobre diferents buscadors que es troben a la xarxa: des de l’arxiconegut Google, a buscadors visuals com podria ser el Search Cube.

La informació que podem trobar en tots aquests es pot classificar de moltes maneres diferents (pel nombre de clicks, per la importància del web, per ordre alfabètic, etc.). Existeix, també, un tipus de buscador que és personalitzat i que acota el que vols buscar de la manera que tu vulguis; l’inconvenient, però, és que utilitzar aquest tipus de buscador suposa un servei de pagament.

A continuació, un mapa conceptual amb els buscadors visuals:

Hi ha una llarga llista de buscadors que, ara per ara, m’han semblat interessants a nivell personal. Alguns d’ells podrien ser l’oSkope, l’eyePlorer, el TouchGraph o el Nexplore. Aquests buscadors sobretots criden l’atenció pel seu disseny i la seva manera poc convencional de mostrar la informació. A nivell d’utilitat, però, desconec, de moment, si val la pena utilitzar-los.

Una curiositat podria ser el Blackle, un buscador molt semblant al Google però de pantalla negra. Això és degut a que, els que el van crear creien que les pantalles que emeten llum blanca consumeixen més que les que tenen la pantalla negra. Així doncs, es podria considerar, pràcticament, un buscador “ecològic”, respectuós amb el medi ambient.

A partir dels diferents models de buscador que hem anat trobant durant la sessió d’avui, se’ns ha proposat realitzar un treball on, a partir d’una recerca detallada, haurem de determinar quin ens sembla el buscador que més s’ajusta a les nostres necessitats.

cinquè dia: termes i condicions d’ús

Avui hem dedicat la sessió a registrar-nos en algun web llegint-nos acuradament els termes i condicions d’ús. Normalment la gent, a l’hora de registrar-se, ni tan sols es llegeix el contracte de registre. Realment és comprensible, i tots ho hem fet, degut a l’ambigüitat i llargada dels textos de condicions.

Però, realment sabem què estem acceptant quan ens registrem en algun portal?

Personalment, he volgut fer la prova amb YouTube. Tot i que ja hi tinc un compte registrat, he volgut tornar a registrar-me, aquesta vegada, llegint-me detingudament les condicions.

Algunes de les coses que m’han sobtat més han sigut que, en primer lloc al registrar-nos estem acceptant i permetent que les altres persones vegin i trobin el nostre canal. No hi ha cap opció, doncs, perquè el que nosaltres pengem només ho vegin les persones que escollim, els nostres amics i familiars, sinó que els nostres vídeos estan a la vista de qualsevol que els vulgui veure.

En els termes de condicions també recomanen a l’usuari, descarregar-se i imprimir-se  totes les condicions. També diuen, però, que YouTube podrà realitzar canvis en els termes de condicions sense cap necessitat de preavís. Aquests canvis es publicaran en el web. Òbviament, des del meu punt de vista, els usuaris no poden estar permanentment pendents dels canvis en els termes de condicions, ni se’ls poden anar imprimint cada vegada que aquests canviin. Crec que YouTube hauria de facilitar alguna manera perquè els seus usuaris siguessin notificats cada vegada que s’ha produit canvis en els termes i condicions d’ús.

Altres condicions que, en aquest cas, els usuaris no solen complir són la de no penjar vídeos ofensius, vídeos amb drets d’autor o qualsevol material amb finalitats comercials. Tampoc no es podrà, segons els termes de condicions, desgarregar-se vídeos del YouTube.

Com bé s’ha comprovat, en primer lloc, és impossible llegir-se i comprendre els termes de condicions i, en conseqüència, moltes persones infringeixen normes sense ni tan sols saber-ho.

Webs on és necessari registrar-se haurien de facilitar alguna manera més senzilla i amena de fer saber quines són les normes del portal, ja que el sistema que hi ha actualment és, per l’usuari mitjà, pràcticament inútil.

quart dia: els videojocs

Durant els anys 70 i 80 del segle passat van sorgir els videojocs com a nova eina per l’oci i l’entreteniment. Tot i que, en comparació amb ara, els videojocs eren molt rudimentaris, alguns dels jocs que es van crear aquells anys van tenir molta transcendència i encara són famosos avui dia. Un exemple podria ser l’arxiconegut “Tetris”.

En la sessió d’avui també hem après que a partir dels videojocs se’n poden fer pel·lícules. Aquest fenòmen s’anomena machinima. Això permet fer films sense cap cost de producció, i sense restriccions pel que fa a drets d’autor.

Fent un incís en el tema dels drets d’autor, recordar que una peça, una obra o qualsevol element que tingui drets d’autor, passa de ser d’ús públic al cap de 50 anys de la seva producció. Així, veiem el web www.archive.org, que ens permet descarregar-nos documents en paper i audiovisuals de forma gratuita, i que són lliures de drets d’autor.